No es pot anar en contra

Molts cops invertim una gran quantitat d'energia en voler fer alguna cosa i el món ens envia tot de senyals per no fer-ho. Nosaltres podem saber llegir les senyals i tirar per un altre camí, o intentar i seguir intentant el mateix, desgastant-nos d'una manera increible. Almeys aixó m'ha passat a mi.

Vaig pensar amb el meu punt feble laboral i vaig decidir posar remei inscrivint-me al programa Qualifica't (un programa de la Generalitat que no està mal pensat). Després de la xerrada primera vaig adonar-me que un grau superior era massa per mi i al dia següent vaig voler matricular-me del grau mig. Tampoc... la cap d'estudis volia parlar-me abans que fes res. Per la tarde tinc una reunió amb ella i finalment em decideixo per matricular-me del grau mig, de totes les asignatures i treure'm els dos anys en un. Quan arribo a casa m'en adono que aixó implica deixar tot de coses que ja havia començat, una inversió forta de pasta per als llibres,... i un esforç brutal per algo que realment no sé si podré acavar (la prioritat és trobar feina) i que tampoc no em motiva massa. Decideixo matricular-me d'algunes asignatures i en diurn. Tampoc... resulta que el problema peles contiua sent molt important, però algú em localitza els llibres de l'any passat, BIEN!!!! però NO, quan demano el llistat per veure si m'aprofiten els llibres resulta que no, estan tots actualitzats. Finalment desisteixo, no em matriculo, HO TINC CLAR!!! si tot són senyals negatives, ho entenc i ho asumeixo. Però ahir, torno a mirar el llistat dels llibres i veig una anotació en petit que diu: " Els llibres del cicle 2009-2010 tot i no estar actualitzaran, seran vàlids per al curs 2011-2012" ANEM A VORE, JA ESTÀ BÉ, AIXÓ QUE VOL DIR??
En definitiva aquesta situació m'ha demostrat que mai les coses que volem són fàcils i que tot i les adversitats, si tu vols alguna cosa, tens que lluitar per ella, el món estar ple d'incoherències.

L'altre món de les persones

M'encanta descobrir noves persones dins aquelles persones que coneixo, o pensava que coneixo. Veure tot un món nou d'elles em fa admirar-les encara més. És una mica estrany el que dic, o una mica enrevesat, però també és difícil d'explicar. De cop, per aquelles raons extranyes que té la vida, navegant una mica, parlant en gent, descobreixo diferents aportacions siguin en forma escrita, pintada, de gent que he coincidit o que he compartit coses. I la idea que jo tenia d'elles, que estava basada en els coneixements que tenia, es trenca en trossets, ja no és vàlida i en creo un altra en funció de les noves descobertes. De veritat que aixó és fantàstic, perque fa que m'en adone que ni 2+2 sempre són 4, i que les persones tenim aixó tan bonic de és re-inventar-nos cada cop, en funció del qui, com i quan.

Típic, trobar feina

Aquesta situació és tan comú que suposo que tot alló que pugui escriure us sonarà segur a algú. Anem a trobar una feina. I dic trobar i no buscar perque és el terme més exacte. Ara els llocs de treball estan tan amagats, que no és suficient en buscar. La veritat és que fer aquesta feina és una de molt costosa, ja que probablement després de l'enorme esforç alló que trobarem no serà del nostre gust, però clar, l'esgotament que ens ha provocat aquesta recerca quasi ens obliga a agafar-la, i per supost ni ens farà feliços, ni ens farà sentir realitzats, ni ens guanyarem la vida amb ella. Però és lo que hi ha.